dilluns, 2 d’abril de 2012

José Ramón Bauzá: es nét des "barber Botó"

Un bon amic de Son Servera ens explica els orígens del president de la nostra comunitat JOSÉ RAMON BAUZÁ DÍAZ. Crec que no té desperdici.

Jaume Gual

Dimecres, 28 de març de 2012


José Ramón Bauzá: es nét des "barber Botó"

Tornant a casa després de la Manifestació per la Llengua , vàrem veure, damunt un contenidor de la plaça del Marcat, un cartellet que algú degué deixar allà per fer més ampla la ressonància del seu crit. Deia així:

                                ¨Padrins, padrines
                                 Gràcies per transmetre´ns
                                 la llengua"


I... de sobte, sense jo esperar-ho, em vengué a la memòria el padri del president J.R.Bauzá, que en aquell Son Servera  dels anys 40 anomenàvem "es barber Botó". Al poble hi havia tres barberies: la de l´amo en Sebastià "Perlo", que era el meu barber, situada en el carrer principal del poble, vora el casino de l´amo en Montserrat,  i dues a la Plaça , la des "barber Botó", i la de l´amo en Toni "Madó".

El "barber Botó", casat amb la padrina "Monseriva", tengué tres fills, en Sebastià que era el major i el segon, en Miquel. En Biel, el més petit,  ara pare del president Bauzá, havia nascut el 37, el mateix any que el meu germà Miquel. Una família  ben  serverina...de tota la vida, ja que, pel fet de ser el pare i els fills barbers, compartien de debò la vida del nostro poble.

Ben prest en Biel, pare del president, mostrà afició a la música i començà a tocar el clarinet,  incorporant-se des de ben jovenet a la banda de música del poble. És com si encara el ves formant part d´aquella banda que dirigia des d´anys enrere mestre Lluis. Ahir mirava la fotografia de l´escola i el mestre Montserrat que, entre moltes altres d´aquell Son Servera, vaig incloure en el meu llibre "Mirall de la Mèmoria ". Son Servera 1940-1950. Els qui tenguin ocasió de mirar la foto veuran que el nin de cara tímida i recollida, el que més prop està del mestre, és precisament el pare del president, en Biel "Botó", que a les hores tendria deu o onze anys.

Quan en Biel "Botó" tengué l'edat de fer el servici militar, i aprofitant que sabia tocar el clarinet, s´incorporà com a músic a una banda militar de Madrid, on es va casar amb la que després seria la mare de José Ramón. D´aquí li ve la cama forastera al que ara és el president de Balears.

Quan vaig veure el cartellet a la plaça  del Marcat, diumenge al vespre i em vengué a la memòria es "barber Botó", no vaig poder deixar de demanar-me: És que el president Bauzá ha perdut la memòria? Què pensaria el seu padrí - es "barber Botó"- veient que unes 30, 40 o 50.000 persones de Mallorca reclamen  al seu nét que no oblidi els seus origens, les seves arrels, la terra del seu pare?

Aquest mateix vespre algun amic que havia participat també a la manifestació per la Llengua , m´escrigué un missatge de mòbil, on deia: "El que reivindicam és la Llengua amb la qual ens han estimat i hem après a estimar, la llengua amb la qual avui ens estimen i estimam".
I...per si de cas Déu existeix, vaig voler acabar el dia amb una pregaria:"Deu meuet, tornau-li al president Bauzá la memòria que sembla que està perdent, vos ho deman per favor, ja que de la seva amnèsia  tots n´arribarem a pagar un preu molt alt". I pel balcó de ca meva, mirant la lluna que començava a ser de quart creixent, vaig voler entendre que Déu m´havia escoltat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada