Ja varem denunciar fa estona que el suïcidi de Zapatero -el descrèdit de la política- consistia a propiciar el trànsit a l’Estat autoritari, idoni, preveuen ells, per a la recomposició de les restes del naufragi de l’estat de benestar capitalista. Ara som, per dir-ho d’una manera lleugera, enmig del procés de restauració d’una dictadura embastada amb noves costures. Feis inventari i ho comprovareu perquè no és que no ens hagin avisat, dels nous temps que corren directes cap a nosaltres.
El fet que les persones que han col·laborat amb l’organització de la vaga de fam, anunciada per l’entitat Jubilats per Mallorca, s’hagin trobat amb reticències en el moment de cercar una seu on dur a terme l’acció amb l’objectiu de denunciar la vulneració d’un dret humà, el dret a poder utilitzar la llengua pròpia, reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, demostra que la por fa part del fracàs general dins el qual estam immersos. Ja ho va escriure el senyor Guillem Frontera en un article que va publicar dia 5 d’agost de l’any passat: “La nostra comunitat sembla un país en desfeta, en caiguda lliure. Tot respira aire pesat, la basca del fracàs general.” Pocs dies després de la publicació d’aquest article, l’historiador Gabriel Ensenyat en publicava un altre titulat “La maleïda transició”. El professor andritxol hi afirmava que la perspectiva històrica ja ens permet dir que allò que la propaganda del règim ens va voler fer creure, que aquella època era una transició democràtica modèlica, al capdavall no ha estat més que un frau, una presa de pèl. Mentre nosaltres els indígenes estàvem bocabadats davant les inoïdes i aparents atencions que ens dedicaven els successius “Gobiernos de España”, ells feien calaix, via espoli fiscal o via corrupció política, i preparaven l’assalt final que en aquests moments està en fase d’execució. Aquesta fase també inclou l’objectiu d’humiliar-nos, ni que sigui com a recurs destinat a la decoració operativa. En Tomeu Martí ho va preveure en un article que va publicar dia u de setembre de l’any passat, titulat “La violència que ve”. Ja hi som, com a mínim ja pensam que hi som aquells que no consentim que ens humiliïn, ni que ens prenguin el pèl, que ve a ser el mateix. En aquell article en Tomeu Martí hi deia que un dels objectius de les elits del poder espanyol és el progressiu extermini dels mallorquins, dels mallorquins conscients els primers de tots.
És en aquest context de desfeta que s’ha aprovat donar el sus a una acció política, la vaga de fam, com a reacció gens simbòlica de rebel·lia. Els més rebels de tots naturalment que seran les persones que faran la vaga perquè la resta, no ens enganyem, no haurem tengut el coratge que ells han demostrat i, per aquest motiu, ens haurem de conformar a donar-los cobertura logística.
Per acabar, voldria explicar d’on prové el coratge que tenen aquestes persones; de la supremacia moral que els atorga la seva honestedat: són insubornables. Tots ells han comès errors, és clar, però només desinteressadament. A la gent de Jubilats per Mallorca els ossos se’ls rovellen però l’esperit no, perquè creuen, tal com ho va creure Joan Alcover, que no és bo per esser lliure qui a ser esclau s’avesa.
Calvià, 29 de febrer de 2012
Jaume Vicens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada