El guia va començar explicant el topònim àrab Ibn Dinat que vol dir el fill de barbamec. I a continuació, va contar la història de la finca amb les diferents famílies que han estat propietàries.
L’excursió començà passant per davall l’autopista i tombant a l’esquerra vorejant un green fins a l’arc ogival de l’aqüeducte del segle XVII, seguint la síquia fins un gran aljub que va quedar a mà dreta i a continuació, també a mà dreta, una caseta, antiga ermita convertida en refugi de caçadors. El camí baixa cap a un comellà, es pot intuir per les majestuoses soques d’olivera que es van trobant (avui la majoria tornades ullastre per manca de contreu) que hi havia a aquesta fèrtil vall un olivar molt productiu.
Es va arribar a un qanat o mina d’aigua, un dispositiu de captació d’aigua per gravetat que possiblement portaren els pagesos del Yemen que va fer venir el conqueridor de Mallorca, Issam el Khawlaní. Aquí va sopar el rei en Jaume segons es desprèn del llibre dels feyts.
La visita va continuar per un camí de carro que parteix de la font en direcció cap a Gènova, aquest camí arriba fins al cementiri de Gènova. Passat un coll, hi ha una fita elevada a on ja es va fer la volta per tornar.
En aquest passeig per Bendinat, s’han pogut veure elements etnològics d’un gran valor patrimonial del nostre passat agrari, al costat d’un camp de golf, el nostre present turístic que només s’ocupa de mantenir impol·luts els greens i ignora els elements patrimonials que es degraden o les oliveres centenàries que agonitzen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada