El passat dissabte 4 de maig la delegació de l'OCB de Calvià va organitzar una visita cultural a la localitat de Fornalutx, on es va
visitar Can Xoroi, casal municipal on hi ha una interessant col·lecció de
teules pintades, la més antiga documentada al segle XVIII, també poguerem trobar
una tafona restaurada i a les golfes hi ha el laboratori, ons els arqueòlegs
Jaume Deyà i Pablo duen a terme les tasquest d’investigació del jaciment
arqueològic d’Almallutx (Gorg Blau) el més important de Balears del periode
islàmic i que ara presenta un petit espai expositiu a la seva entrada amb les peces més interessants que es trobaren a la darrera campanya.
Per arribar fins a Fornalutx,
ferem una excursió que partí de la localitat de Sóller pel camí vell que comunica les
localitats de Sóller i Fornalutx, passant pel llogaret de Binibassí. A la tornada, abans d'arribar a Sóller pujarem fins la Capelleta, oratori construït a 1917.
SA CAPELLETA
Anomenada també capella de la
Immaculada i Monestir de Santa Maria de l’Olivar. La capella pròpiament dita,
d’estil modernista, fou construïda a 1917 per iniciativa de mossèn Pere Lluc Ripoll
i Moragues i la seva germana Maria Magdalena, que cedí els terrenys de la seva
finca, anomenada s’Olivar des Fenàs. De comú acord decidiren fundar allà mateix
un monestir. El bisbe de Mallorca Josep Miralles Sbert en col·locà la primera
pedra l’abril de 1943 i el rector de Sóller mossèn Rafel Sitjar el va
inaugurar.

GEM V.3, pp.115-6
BINIBASSÍ
Possessió del terme de Fornalutx, amb oratori privat. Són molt
notables les seves teules pintades amb decoració floral i geomètrica.
Documentada el 1242. Es pronuncia també Berabassí, Benabassí i Biribassí. Les
cases del llogaret de Binibassí, amb torre defensiva es documenten al segle XVI
i foren reformades al segle XVII. Aquestes cases foren propietat del rei Sanç
de Mallorca, de Guillem de Torrella i dels Templers.
Entre les cases de la possessió,
el torrent de Fornalutx i s’Alzina Fumadora s’extenien les terres de l’antiga i
vasta alqueria de Benarrussí, les cases de la qual tal vegada hagin quedat
integrades en el nucli urbà de la vila de Fornalutx.
GEM V.2, p.134
ALMALLUTX
Alqueria del terme d’Escorca que
dóna nom a la vall formada pel torrent del gorg Blau i dominada pel morro
d’Almallutx (1.040
metres ) a la banda sud. La vall està avui Roberta per
les aigües de l’embassament del gorg Blau.
S’ha dit que Dalmeruig significa “riu sense pedres”, però l’etimologia no es pot
admetre perquè, en realitat, tota la vall d’Almallutx és un pedregar. Aquesta
vall fou poblada des dels temps prehistòrics, i en dóna testimoni la presència
de restes talaiòtiques de gran importància arqueològica. El conjunt té una
extensió aproximada de 2.000
m2 i consta de tres santuaris, un dels quals fora del
poblat, així com de vuit habitacles. Una murada de 35’70 metres de longitud,
aixecada a la part de baix, protegia el conjunt. Al mateix lloc, es varen
trobar vestigis d’un poblat de l’època musulmana, els qual foren excavats per
per Antoni Galió a 1969, és citat al Llibre del Repartiment. Aquesta vall devia
estar ben poblada i explotada des del punt de vista agrícola i ramader.
GEM V.1, pp.122-3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada