El passat dissabte 6 d'octubre varem realitzar la primera visita
cultural de la temporada, organitzada per la delegació de l'Obra
Cultural Balear de Calvià.
Aquest dia ens dirigirem fins al castell d'Alaró, un dels tres
castells roquers que es conserven a Mallorca junt amb el de Santueri
(Felanitx) i el castell del Rei (Pollença). L'excursió partí des de
l'antiga possessió des Verger i amb poc més d'una hora poguerem arribar a
l'entrada del castell, on ferem les primeres explicacions històriques.
Història
És una construcció amb finalitats militars del que hi ha constància històrica des de l'any 902, quan els sarraïns arribaren a l'illa. En aquell temps ja hi havia una fortificació on els assetjats resistiren vuit anys i sis mesos. La fortificació fou ocupada successivament pels conqueridors de l'illa i el rei en Jaume I el Conqueridor se la va reservar quan permutà Mallorca pel Comtat d'Urgell a l'Infant Pere de Portugal.
L'any 1229 alguns grups de mallorquins musulmans fugiren després de que el Rei En Jaume entràs a Madina Mayurqa. Primer partiren a les muntanyes, però a partir de 1231 només restaven als tres castells roquers: Castell de Santueri, Castell del Rei i el d'Alaró. És possible que aquests refugiats resistiren alguns anys fins que aconseguiren pactar un trasllat a altres terres.
El 1343 els ocupants del castell es rendiren a les tropes de Pere el Cerimoniós després d'edictes amenaçadors. Als segles XIV i XV, fou progressivament abandonat encara que s'hi mantingué un guarnició militar fins al 1741. A partir d'aquesta data l'ús fou únicament religiós, ja que al 1622 s'hi havia edificat un oratori.
Es conserva la muralla del castell amb cinc torres. A l'entrada del
recinte trobam un primer portal d'accés, ubicat a l'avantmuralla. Alguns
escalons més amunt arribam a una segona porta, imbuïda en una torre de
defensa per matacans. És la torre de l'homenatge, popularment coneguda
com constipador. A migjorn de la mola del castell hi ha una altra torre
molt popular, dita la Presó dels Moros o la Torre de la Cova, a sota de
la qual hi ha una cova de Sant Antoni, vestigi d'una antiga ocupació
eremítica del segle XVII, que també fou visitada pel nostre grup.La capella de la Mare de Déu del Refugi
Ermita edificada l’any 1622 per mossèn Coll, rector de la Parròquia de Sant Bartomeu, com a mostra d’agraïment per l’arribada de les pluges després d’una llarga sequera. Fou ocupada per diversos ermitans fins a finals del segle XVIII. Els anys 1764 i 1778, el conjunt fou reformat.
A l’interior es contempla la nau principal de volta d’aresta amb decoració vegetal. A les parets de la capella destaquen les il•lustracions celestials i dos quadres també de temàtica religiosa. Els treballs realitzats per l’artista italià Antonio Soldati. El més interessant de l’ermita se centra en el retaule barroc ubicat a sobre de l’altar de pedra polida, on poden destacar diversos aspectes: la talla de la Mare de Déu amb el nin, que en lloc d’estar en braços està dret mirant la imatge. Per altra banda, es representen dos personatges més famosos de la contrada, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, en els laterals del retaule. A la sagristia destaquen els reliquiaris de Cabrit i Bassa i l’esplèndida col•lecció d’exvots dedicats a la imatge.
El diumenge després de Pasqua se celebra el Pancaritat i el primer diumenge de setembre es fa la romeria al castell per celebrar la Nativitat de la Mare de Déu.
Informació publicada a la plana web: http://www.castellalaro.cat/pagina.php?Cod_fam=1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada