EMPAT A CAMP CONTRARI
El duel entre Jorge Campos i els Maulets gairebé ha acabat en empat i ja diuen que un empat a camp contrari és una victòria, si més no moral. El magistrat del jutjat número 8 de Palma ha sentenciat que procedeix imposar pena legal mínima (de 20 euros a cinc Maulets) perquè entén que l’acció del Círculo Balear pot ser considerada com una clara provocació. No obstant això, el jutge considera provat que els cinc maulets condemnats injuriaren a Jorge Campos i que tres d’aquests cinc independentistes li feren, a més, gestos d’amenaça. Bono, explicat d’aquesta manera tot fa pensar que la sentència mira de fer equilibris per tal d’estalviar a Campos haver de pagar les costes i, també, per no posar-lo en entredit, tal com ha passat perquè carrega les costes als Maulets condemnats a mitges.
Aquest plet ha estat a causa dels enfrontaments que hi va haver en començar la manifestació que dia 20 de març de l’any passat, la qual es va organitzar per denunciar la corrupció a Mallorca, enfrontaments que, tal com reconeix la pròpia sentència, varen tenir el seu origen per mor de la provocació del Círculo Balear. És ben significatiu que aquesta provocació, una manera de fer molt característica de l’extrema dreta en temps de la transició, després de la mort del dictador Francisco Franco, l’any passat s’organitzàs contra una manifestació que tenia per objectiu denunciar la corrupció política. Dic que és significatiu perquè fa un parell de setmanes, amb motiu del nomenament de Jorge Campos com a director general del govern de Bauzá, l’escriptor Miquel Segura va escriure un article sensacional, en castellà, al diari Última Hora que ridiculitzava a Jorge Campos fins a tal extrem que enfonsava, encara més, la poca credibilitat social que li resta. En aquest cas naturalment que Campos no ha tengut el coratge de querellar-se contra Segura, un afiliat al PP, o com a mínim simpatitzant fins fa poc, i ex càrrec de confiança del govern de Jaume Matas. L’article de Miquel Segura demostra, segons la meva opinió, que Campos té un problema mal de resoldre: el conflicte d’interessos. Com que la repartidora no dóna per a tothom i com que en Segura ha defensat en Jaume Font, ara s’ha quedat sense càrrec. També l’han marginat perquè en Segura és de la corda liberal, ben entès que en el sentit que la dreta dóna al concepte del liberalisme: ideari que eleva el benefici privat a categoria moral.
Aquest plet ha estat a causa dels enfrontaments que hi va haver en començar la manifestació que dia 20 de març de l’any passat, la qual es va organitzar per denunciar la corrupció a Mallorca, enfrontaments que, tal com reconeix la pròpia sentència, varen tenir el seu origen per mor de la provocació del Círculo Balear. És ben significatiu que aquesta provocació, una manera de fer molt característica de l’extrema dreta en temps de la transició, després de la mort del dictador Francisco Franco, l’any passat s’organitzàs contra una manifestació que tenia per objectiu denunciar la corrupció política. Dic que és significatiu perquè fa un parell de setmanes, amb motiu del nomenament de Jorge Campos com a director general del govern de Bauzá, l’escriptor Miquel Segura va escriure un article sensacional, en castellà, al diari Última Hora que ridiculitzava a Jorge Campos fins a tal extrem que enfonsava, encara més, la poca credibilitat social que li resta. En aquest cas naturalment que Campos no ha tengut el coratge de querellar-se contra Segura, un afiliat al PP, o com a mínim simpatitzant fins fa poc, i ex càrrec de confiança del govern de Jaume Matas. L’article de Miquel Segura demostra, segons la meva opinió, que Campos té un problema mal de resoldre: el conflicte d’interessos. Com que la repartidora no dóna per a tothom i com que en Segura ha defensat en Jaume Font, ara s’ha quedat sense càrrec. També l’han marginat perquè en Segura és de la corda liberal, ben entès que en el sentit que la dreta dóna al concepte del liberalisme: ideari que eleva el benefici privat a categoria moral.
Durant la passada legislatura el sindicat STEI-i de l’Ajuntament de Calvià va denunciar públicament que Campos es dedicava, en horari laboral, a anar a tertúlies radiofòniques i a treballar amb l’objectiu d’organitzar diversos saraus en els quals estava implicada la seva organització, el Círculo Balear, i que no tenien res a veure amb les competències, segons el decret de nomenament, del càrrec que li havia regalat Carlos Delgado. En aquest cas tampoc no va posar cap denúncia per injúries perquè sabia que els testimonis que tenia el sindicat eren multitudinaris. Efectivament, Campos té un problema que li serà mal de resoldre i és el del conflictes d’interessos de què parlàvem. És cert que té l’avantatge de poder gaudir del suport que li proporcionen els estaments de l’estat espanyol, però té l’inconvenient que les retribucions que cobra pels serveis prestats són un greuge comparatiu a l’hora d’obtenir el suport social. També és cert que el suport que té dels poders fàctics espanyols -recordem que quan va anar a Montuïri a repintar el bou d’Osborne l’acompanyaren integrants de l’agrupament anomenat Polillas, una associació oficiosa de guàrdies civils joves-, li garanteix la impunitat i que qui és immune no necessita suport social. La prova és que durant l’etapa com a batle de Carlos Delgado l’incompliment de la llei en matèria lingüística a Calvià va gaudir d’impunitat.
Jaume Vicens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada