TAPAR FORAT
A casa s’hi moren,
diu sa fadrina ronsera;
i a fora els enterren
contesta sa mare fenera.
a casa ets sa reina,
a mi no m’importa
replica, sa nina, sense eima.
No t’entenc, dragonet meu;
no és res que sigui teu;
xerra, no me miris de biaix;
és el foc que em crema a baix.
Un al·lot enamorat?
No és amor, és desig;
El desfici és afany orat;
No és el seny que tenc humit.
Ai, filla meva, quin trastorn,
els nirvis t’han trastocat;
cridaré es metge de torn
que t’hi posi esparadrap.
Un foc em crema et dic
i és bo allò que més m’agrada
si el metge és ben polit
no em trobarà gens fada.
Un joglar de Ponent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada